La ciutat patrimoni viu

Els centres històrics de les ciutats i els nuclis rurals mediterranis, que estructuren i humanitzen el territori com un univers de vida, són el testimoni de la història, de la tradició, del patrimoni i de les vivències dels pobles que hi habiten i del seu mestissatge cultural. La Declaració d'Amsterdam de 1975 es va fer ressò de la importància de la preservació d’aquest patrimoni integral, més enllà del monument singular. També ICOMOS ha focalitzat accions importants vers el patrimoni tradicional amb diversos comitès científics que desenvolupen la seva activitat en aquest camp.

La vàlua del patrimoni mediterrani, material i immaterial, és múltiple i reflexa segles de tradició i de cultura popular i posa en valor un llegat que s’incorpora a la vida contemporània.

Malgrat el seu gran valor identitari, aquest patrimoni "sense papers", sovint no és reconegut ni pels polítics ni per la població i el trobem abandonat com a rèmora d’un passat i d’una pobresa d’altres temps que cal oblidar, sense que s’apreciï les seves grans possibilitats en el desenvolupament econòmic i social i en la riquesa de la memòria d’un poble. Aprofitant aquesta circumstància, són molts els indrets on les classes més acomodades s’apropien d’aquests valors, donant pas al fenomen de la “gentrificació”. Així mateix, es creen serveis aliens a les necessitats dels seus habitants i es trenca la cohesió social. A tot això, s’afegeix la manca de protecció jurídica i la manca de polítiques de promoció d’una rehabilitació integral.

La ciutat patrimoni viu, desenvolupa eines per al coneixement, integració, sensibilització i difusió del patrimoni cultural al Magrib.

Sis Fòrums locals conformen "La ciutat patrimoni viu". Aquests Fòrums, es desenvoluparan en cadascuna de les sis ciutats implicades: Salé, Marràqueix, Ghardaïa, Dellys, Kairouan i Sousse. Es tracta dels instruments essencials per a dinamitzar el debat ciutadà i fomentar la implicació en la preservació del patrimoni. També, tenen com objectiu, garantir la pertinença i la durabilitat de l’acció, l’arrelament en la realitat de cada lloc i permeten assegurar les accions i la qualitat de les seves activitats

L’estratègia de valorització de l’arquitectura tradicional es recolza en un context en el qual la prioritat és realitzar una consulta pública amb la finalitat de que la societat civil pugui participar activament en l’elaboració de propostes i la definició de les activitats del projecte.